En la pràctica de la psicologia clínica, sempre intentem buscar l’objectivitat i la realitat dels fets per a contrastar les creences pròpies de cada persona amb les adequadament correctes segons els models culturals i científics representats per diferents teories i autors. La deontologia dels psicòlegs passa pel sentit comú de ser honestos, fidels i sincers amb el que podem arribar a saber del que és verídic i real. Així procurem ajudar a les persones que vénen a consulta; a tenir pensaments més saludables que porten a una vida més tranquil·la i feliç.
Per això, ens cal denunciar dins la societat, pràctiques menyspreables que ataquen a les veritats amb plans maquiavèl·lics expressament dissenyats per a autoenganyar-se i donar sortida a la impotència que generen certes opinions i corrents contràries i a les frustracions i emocions conseqüents degudes a intoleràncies odioses reprimides. Buscant convèncer i vèncer enganyant i manipulant, tergiversant aquella veritat que es pot demostrar objectivament. Malauradament en tenim molts exemples a tots els racons del món de sempre i d’ara, però de fa temps em crida molt l’atenció el que estic observant dins la situació catalana – dit “el procés català”- i dels diferents organismes, entitats i associacions que n’han sorgit en els últims mesos.
Sempre s’ha dit amb gran encert que tot és respectable mentre no s’ataquin els drets i dignitats dels altres i per això, qualsevol pensament ben raonat i objectivament contrastat només ens pot provocar respecte i segurament un cert xoc amb les nostres creences- amb les emocions negatives i contingudes corresponents- però, intel.ligentment, amb una necessitat de reflexionar i acceptar l’opinió de l’altre i fins i tot pensar si no és cert el que es diu, generant-nos la intel.ligència del dubte.
Però això no és el que tothom fa. Denuncio com a psicòleg les males arts i el perill que provoquen algunes associacions o entitats. Utilitzar el cinisme com a eix d’animació d’una argumentació qualsevol és barroer i pervers i ens entra de ple al conflicte de la ètica social o els valors morals-socials. Línia de flotació del que precisament ells s’obsessionen a predicar: l’objectiu de no trencar la convivència dins la societat civil catalana. Incoherència i enverinament que se’ls gira constantment en contra per jugar amb foc.
Qui és capaç d’utilitzar aquestes artimanyes per argumentar, als ulls de la objectivitat i rigor, queda retratat i si a més a més no reconeix que acaben de descobrir les seves manipulacions i falsedats, el perill és el de generar exaltació social negativa o rebuig corroent en l’ànim de les persones sinceres. Provocació buscada en tota regla perquè els fins que es persegueixen són els de generar mala maror i pèrdua de control en l’altra part.
En les últimes setmanes la perversió ha colpit de ple a les xarxes socials i sense cap mena de pudor, la demagògia esclatava com un castell de focs imparable d’ira oculta. Lemes com el #vullsaber amb frases com: “soy empresario aragonés y el 85% de mis clientes son de Cataluña. ¿cómo puedo participar en su 9N dado que repercute en mi trabajo”, o un altres com el hastag creat després del 9N on deien que #AraSomMajoria ja que donaven per suposada lògica i veritat inqüestionable que només hi havia un 30% d’independentistes i que ells guanyaven per la unitat,… o encara més greu, frases de l’estil: “La cosa llegó a tal punto que voluntarios protegides pasaron por las casas para identificar pecadores, evangelitzar y conseguir más creyentes” (twit del 15/11/2014), m’encenien i encenien a tanta gent que valorem i acceptem les discrepàncies ideològiques de tot tipus però sempre des de l’ús de bones actituds.
El cinisme i el joc amb la veritat han escrit les pitjors lletres dels llibres d’història de la humanitat i han provocat milions de morts i milers de guerres i injustícies. Avui en dia, per sort, el joc pervers es juga en un altre nivell més evolucionat i humà, dins la dialèctica, però alhora s’ha perfeccionat cap a la mesquinesa excel.lsa. S’han canviat les armes per les paraules i això és una victòria tremenda però des de la psicologia, els que lluitem dia a dia per anar contra les injustícies i les mentides, tenim el deure d’escriure articles com aquest per fer del món, un lloc millor per a cada persona i ésser viu. Un lloc on la informació no sigui manipulada per cap mitjà ni ideologia i que tothom lliurement pugui contrastar i decidir el que més li convingui.
Apoderar-se d’un nom que no correspon ni defineix -per la totalitat del que objectivament representa- i a sobre atorgar-los un premi europeu, ens han de fer preocupar sobre la defensa dels drets humans i per tant dels bons valors i actituds, des dels òrgans de govern . La societat cínica catalana no representa a la societat civil catalana.